Va caldre esperar sis segles fins que en època visigoda es va tornar a encunyar moneda en les nostres terres. Es va tractar de les primeres emissions d'or valencianes i es van realitzar sota els regnats de Gundemar, Sisebut i Ègica-Vítiza en Sagunt, sota els de Suíntila, Khíntila, Ervigi, Ègica i Ègica-Vítiza en Valentia i sota el de Sisebut en Aorariola (Oriola).
La introducció de l’islam en el segle VIII va portar aparellada nous models monetaris que durant més de cinc segles van incloure de nou l’ús de monedes d’or, plata i bronze, caracteritzades per l’absència d’imatges i recognoscibles pels seus dissenys invariablement epigràfics. Aquestes noves peces van ser el dinar d'or, el dirham de plata i el felús de coure, encara que van ser molt escassos els moments en què es van encunyar les tres denominacions alhora. Aquestes denominacions van evolucionar al llarg del temps, tant en els seus aspectes formals com metrològics, en funció dels diferents governs que es van succeir durant tot el període de la presència musulmana en el territori valencià. Durant aquesta època es van encunyar monedes a Dénia, Xàtiva, València i Alpont.
