l'Edat Moderna: la puixança del taller de València

Abstract of Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat. Duis aute irure dolor in reprehenderit in voluptate velit esse cillum dolore eu fugiat nulla pariatur. Excepteur sint occaecat cupidatat non proident, sunt in culpa qui officia deserunt mollit anim id est laborum.
Durant el regnat de Ferran II el Catòlic es produirà l’abandó del patró florí, sent substituït pel ducat, d’origen venecià. Aquest canvi durà aparellats nous dissenys d’influències renaixentistes i una fabricació molt més acurada pel que fa a la qualitat dels gravats i del procés d’encunyació. Així mateix, durant aquest regnat i el de l’emperador Carles, l’arribada de metall de les Índies tindrà un reflex també a la moneda valenciana. Apareixeran tant els múltiples com els divisors d’or i de plata.

A cavall entre els dos regnats, es van dur a terme unes excepcionals emissions de moneda durant la Guerra de les Germanies. A les ciutats de Dénia i Sogorb, ambdues en mans dels reialistes, davant la necessitat de pagar els reforços aportats per nobles castellans i l’absència de moneda, es van encunyar reals i dobles reals, els quals porten al revers les inicials de les ciutats on van ser emeses, una D per a Dénia i les lletres SO per a Sogorb, junt a una S, inicial del mestre de la seca i tresorer general Alfonso Sánchez.

Durant el regnat de Carles I, en 1544, apareixerà un nou valor i tipus de la moneda d’or, la corona, encunyant-se també dobles i quàdruples corones. Durant aquest llarg regnat, la qualitat artística i tècnica de les encunyacions anirà minvant a poc a poc, produint-se una dràstica baixada durant el regnat de Felip I de València, la qual serà ja una clara predecessora del que esdevindrà fins a la fi de la moneda valenciana. El disseny d’aquestes monedes presenta a l’anvers la creu de Jerusalem rodejada per quatre semicercles i al revers les armes de València en losange.

Durant els regnats següents trobarem l’aparició sistemàtica de la data d’encunyació a les monedes i la desaparició de les marques corresponents a mestres de seca i tresorers generals. Les encunyacions es duen a terme en grans quantitats, però el real, malgrat conservar el seu valor de díhuit diners, anirà minvant en el seu pes fins a perdre pràcticament més de la meitat de plata des de la seua creació. Pel que fa al billó, el diner, era una moneda menuda i poc vistosa, per a usos quotidians, que a poc a poc va anar perdent contingut de plata. L’encunyació d’or serà esporàdica i es podria qualificar quasi d’anecdòtica, encunyant-se escuts i mitjos escuts. L’art dels gravadors de la seca es converteix en un trist reflex del que va ser la moneda valenciana, amb retrats reials molt descuidats i senzills, sent també l’acabat de les peces molt deficient, amb cospells irregulars i mal encunyats. Durant el regnat de Carles II, en 1682, es produí a València el primer intent d’encunyació mecanitzada amb una premsa de molinet, que no va tindre continuïtat al no obtindre el resultat esperat.