En terres valencianes, fins a mitjan segle IV a. de C., les monedes foranes gregues i púniques van ser eventualment benvolgudes i utilitzades com a metall en brut. Els ibers d’Arse (Sagunt) els primers pobladors nadius de la península Ibèrica que van encunyar moneda, cap al 350 a. de C., creant un nou instrument de valoració i pagament que, a més, permetia atresorar riquesa. Això va ser una mostra del seu avançat sistema polític i les seues connexions amb el món mediterrani.
Durant la segona Guerra Púnica (218-202 a. de C.) es va incorporar la ciutat ibèrica de Saitabi, i durant el segle II a. de C. ho van fer Kili, Kelin i la colònia romana de Valentia. Al començament de l’Imperi Romà el municipi de Saguntum (Sagunt) i la colònia d’Ilici (Elx) es van acollir al privilegi d’encunyar moneda de bronze, una pràctica que es va estendre fins al regnat de Tiberi (14-37 d. de C.).
